divendres, 10 de juny del 2016

A G R A Ï M E N T S

Gràcies a les següents persones per…
-          Anna Martínez: …ajudar-me i guiar-me a classe.
-          Anna Sánchez: ...fer més ric el meu treball amb la informació que m’has donat.
-          Carmen Ligero i Emma Fernández: ...acollir-me amb els braços  oberts i donar sentit a aquesta lluita.
-          Felipe García: ...compartir amb mi els teus anys d’experiència i coneixement.
-          Francisco Sánchez: ...ajudar-me i guiar-me a classe, a més a més de deixar-me el material per poder realitzar les entrevistes.
-          Maria Sánchez: ...deixar-me el material per poder realitzar les entrevistes.

-          Mercedes Brea i Montse Moreno: ...inspirar-me i ajudar-me cada dia.

P R E S E N T A C I Ó

A continuació teniu el power point que utilitzaré per presentar aquest projecte de recerca davant dels meus companys, espero que us agradi.


dijous, 9 de juny del 2016

C O N C L U S I Ó

El camí pel qual he passat fent aquest treball ha estat plegat de nous coneixements, injustícies, emocions i, fins i tot, algunes llàgrimes.

La sida va ser la plaga del segle vint. Des del 1981 ha provocat gairebé 40 milions de morts en total. Moltes d’aquestes persones pertanyien a col·lectius socials “mal vistos” per la població.

Amb la seva arribada va començar una lluita que buscava la seva cura i, principalment, la igualtat entre éssers humans. Malauradament, encara no ha donat el seu fruit madur. Tanmateix, la quantitat d’esforç realitzat per milions de persones per sobreviure, millorar i intentar estendre la informació correcte arreu del món és incalculable.

Des del moment de la seva aparició, es va crear un estigma relacionat amb el VIH a diferents nivells: familiar, laboral, social, sanitari,  d’amistat, etc. Això és degut a la seva associació amb grups considerats marginals com homosexuals, toxicòmans, prostitutes o africans.

Com ja sabeu, considero que qualsevol tipus de discriminació és intolerable. Sempre s’ha de mantenir un mínim de respecte, cosa que mai s’ha fet completament amb els portadors del VIH o els malalts de sida. Moltes vegades no cal un comentari despectiu com “s’ho mereixia, és la seva culpa” per expressar rebuig; una mirada de menyspreu, un gest inapropiat, la manca d’un somriure... són molt més que suficients per enfonsar una persona.

L’afecte, l’empatia i el respecte són els pilars de la humanitat. Per què no tothom demostra que pertany a aquesta esplèndida espècie anomenada Homo sapiens sapiens? Jo us donaré la resposta: ells creuen que només un determinat grup de persones “tenen l’honor” de ser humans: els qui segueixen les seves normes, els qui no surten de la realitat que s’han inventat. Per a mi ells són els malalts, la societat malalta dels segles XX i XXI.  

Sabeu què he deduït? Els canvis també ens fan humans. Incorporar elements d’altres individus que no formen part de tu mateix és l’experiència més enriquidora que es pot viure. Així que no estigueu espantats del que és diferent; sigueu curiosos, investigueu, proveu i, el més important de tot, accepteu. Òbviament, abans d’acceptar s’ha de saber; per tant, difoneu el coneixement.


Després de passar llargues estones mirant per la finestra, aparentment perduda a l’infinit,  he arribat a la meva conclusió final: La sida ha canviat el nostre món; s’ha emportat a molts, però, com diu Felipe Garcia, “la sida està curant la nostra societat malalta”. La sida ens està fent més humans. 


E N T R E V I S T E S

Carmen Ligero
Emma Fernández
Avui he tingut la meravellosa oportunitat d’entrevistar a persones que fa dècades que lluiten contra el VIH: Carmen Ligero, Emma Fernández i Felipe García. Tots tres són fantàstics professionals que treballen a  l’Hospital Clínic de Barcelona.

Aquesta experiència ha sigut molt enriquidora. M’ha ajudat a entendre molt millor la situació actual del VIH i he après moltíssimes coses que m’han estat de gran ajuda.


La Carmen i l’Emma són dues infermeres que treballen al servei d’Infeccions de l’hospital. Fan una gran labor social amb els portadors del VIH i els malalts de sida, són un gran exemple a seguir.









Felipe García





En Felipe García és un metge que porta 27 anys combatent el VIH, al llarg dels quals ha viscut la pandèmia en totes les seves fases amb molta intensitat. És una mostra de l’amor per la professió i la dedicació pràcticament exclusiva a ella. Entre altres, és un dels pioners de la investigació de la vacuna terapèutica contra la sida.




dimecres, 8 de juny del 2016

E N D E R R O C A R M I T E S

He fet un recull de mites que la societat ha creat durant aquests últimes trenta anys relacionats amb la sida. Cadascuna d’aquestes llegendes urbanes és falsa. A continuació us ho justifico:

o Només uns grups determinats poden tenir la sida: Els homosexuals, les prostitutes i els toxicòmans. Els heterosexuals no poden tenir-la.

Les vies de transmissió d’aquesta malaltia no estan relacionades amb la sexualitat, el treball o les substàncies que prenem les persones, sinó que són ben diferents. El VIH es transmet via sang, semen, fluids vaginals o llet materna, per tant tothom es pot infectar.

Aquesta llegenda es va crear per la manca d’informació de la població. Com a conseqüència de la ignorància, es va recórrer al sentit comú. Els grups de risc són els que tenen més infectats, òbviament, i aquests són els homes homosexuals, les prostitutes i els toxicòmans. Cadascun té una raó diferent per ser-ho:

- Els gais solen mantenir relacions sexuals anals, en les quals es creen microlesions per les quals es poden passar sang i semen d’una persona a l’altra molt més fàcilment que a la penetració vaginal. 

- Les prostitutes mantenen moltes relacions sexuals diàriament i moltes d’elles sense protecció, cosa que dispara les possibilitats d’esdevenir una portadora del VIH.

- Els toxicòmans per via parenteral (aquells que s’injecten la droga  a la vena) no prenien cap tipus de mesura sanitària, és a dir, compartien les xeringues.

o Es transmet via mosquits.

El virus del VIH no pot sobreviure fora del cos que habita més d’uns quants segons, per tant aquest tipus de transmissió és impossible.

o La gent que té la sida sempre es mor.

Aquesta llegenda urbana era, de fet, real durant la pandèmia. No obstant, com ja he dit més d’una vegada, s’han fet nombrosos avenços que permeten al malalt esdevenir portador i obtenir una meravellosa qualitat de vida. Tot i això, no hi ha cap cura.

Desgraciadament, si que és certa a alguns indrets del nostre planeta. Malauradament no són pocs, el més destacable és tota la zona subsahariana de l’Àfrica. El que trobo més trist de tot això és que la vida de milions de persones depengui en els diners que aquestes tinguin. 

o Tots els fills de portadors del VIH i malalts de sida tenen el virus

Aquesta afirmació és completament falsa. Avui dia, les mares i bebès que reben el tractament necessari tenen un 98% de possibilitats d’evitar el contagi. 

Tanmateix, als països en vies de desenvolupament, com ja he dit abans, no tenen els recursos indispensables per combatre el virus per culpa de la seva situació econòmica.

o El VIH no existeix, és una invenció de les farmacèutiques

Des de fa aproximadament un any, s’ha començat a escoltar un rumor que diu que el virus mai ha existit i ha sigut un invent per guanyar diners. Com a conseqüència molts malalts de sida i portadors del virus estan abandonant el tractament, cosa que és altament perjudicial per la seva salut.

Aquesta notícia està alarmant la comunitat científica. 

- Bibliografia:
Aquest apartat no en té, ja que són les conclusions que jo he tret després de buscar la informació necessària per emplenar les altres parts del treball.






4.6. X A R X E S S O C I A L S

Les xarxes socials també estan tenint un gran impacte sobre la població, sobretot per la seva capacitat de fer arribar a tothom la informació. 

L’exemple més directe que jo he trobat, és el d’un youtuber de 21 anys australià a qui admiro. Es diu Troye Sivan. El seu afany per estendre el coneixement sobre la sida va començar fa dos anys, quan va veure un parell de pel·lícules que hi estan relacionades. En aquell moment es va adonar que no tenia una idea molt clara de què és la sida, tot i haver rebut una educació magnífica i ser un jove obertament gai. Això el va alarmar molt i va decidir fer un canvi. Va aprofitar l’audiència de milions de persones, majoritàriament adolescents, que té al seu canal de YouTube per resoldre dubtes usuals sobre malalties sexuals. A més a més, ha fet un parell de vídeos únicament parlant de la sida: 



4.5. C I N E M A / T E A T R E

L’art, com sempre, segueix reflectint la nostra societat. Per tant, com a conseqüència que la sida segueixi estant estigmatitzada, la creativitat dels artistes de diferents gèneres han parlat d’aquest problema mitjançant la seva originalitat.

El món del cinema està farcit de pel•lícules que donen diferents punts de vista molt interessants de la situació social de la qual estic parlant. No he disposat del temps necessari per mirar cap pel•lícula actual, però si que n’he trobat algunes amb molt bones crítiques: Gia (1998), Test (2009), Dallas Buyers Club (2013) i The Normal Heart (2014).


El teatre català també ha volgut expressar la seva opinió de la sida amb Discordants, una producció teatral que ensenya com afecta el VIH a una parella. També Comediants van ser bastant actius a la lluita contra la sida, anant a escoles i congressos a parlar-ne. A més a més, no tenien cap tipus de vergonya per ensenyar com posar un condó als més joves.